Com ja he dit al principi, he triat aquest tema ja que és una festa que tinc molt propera. Des de ben petita la he gaudit i m'ha apassionat i dubto que algun dia pugui deixar de fer-ho. Quan vaig poder, vaig entrar a la secció infantil per tal de poder formar part d'aquesta festa i posar una mica de la meva part. Així que podria dir que he participar a 4 Escaldàriums amb la secció infantil i 2 participant en sí a la festa, en la secció adulta. També, fa dos anys que participo com a actriu al judici i execució de les bruixes i ara mateix, també sóc cap de tabalers infantils, és a dir, segueixo participant amb els petits de la família. Sempre he pensat que sóc malaltissa del foc i de la cultura. A tan bon punt que, quan era petita, m'adormia sobre el meu pare mentre ell era sota el foc amb els meus germans més grans. De manera que, els meus primers Escaldàriums no els recordo pràcticament. El primer que recordo era quan tenia uns 6 o 7 anys i ja el recordo amb molta alegria i passió.

 

Caldes de Montbui, per mi, és un poble ideal, no és ni molt gran ni molt petit. La relació que hi ha entre la gent i l'ambient que es respira, en general, m'agrada i em fa sentir molt a gust. Com a entusiasta del meu poble i de la cultura popular, no podia fer altra cosa que un treball sobre aquesta festa que espero com boja cada any, aquesta festa que tots li dediquem tant esforç i tantes hores, aquesta festa que ens dona la identitat de poble, la que ens fa sentir una vegada més, orgullosos de la vila en la que vivim; aquesta festa que encara que la vegis any rere any, mai et deixa d'emocionar com el primer dia. L'ESCALDÀRIUM.

​

Encara que jo ja sabia bastanta informació sobre la festa, m'interessava aprendre i descobrir noves històries o l'evolució més detallada que ha anat fent la festa, així que també he hagut de fer molta recerca. He tingut una mica de dificultat a l'hora de trobar coses més específiques com l'antiga festa romana, ja que són events no del tot antics però si prou antics com perquè no hi hagi la informació a Internet, així que, he preferit preguntar a gent del poble que sé que ho han viscut i m'ha sigut molt més fàcil per poder trobar les coses exactes.

​

Per l'exposició he volgut donar més a conèixer la llegenda de la festa, la de l'orígen de l'aigua termal. Per fer-ho, he utlitzat el conte que està publicat on està explicada aquesta per Magda Creus i Roger Riera i il·lustrada per Berta Mayol.

Aprofitant les il·lustracions que hi ha al conte, he volgut fer un recull d'elles amb la música per contextualitzar més la situació mentre es llegeix la llegenda. L'objectiu d'això, és que més gent conegui la festa i que no es perdi la llegenda. El fet de contextualitzar amb les il·lustracions i amb la música, ho fa més atractiu i interessant. La idea és que la gent, després d'escoltar la llegenda, tingui curiositat i ganes d'anar a la festa, encara que només sigui per xafardejar una mica.

 

Amb les enquestes, es mostra que una gran majoria aprecia l’evolució de la festa actualment; amb el seu fil argumental extret de la llegenda, la música en directe i tot. S’ha reflectit que les emocions més vibrants i positives que transmet la festa és degut al moviment de tot el conjunt així que el públic s’ha aferrat a la simbologia que ha anat sorgint amb els anys.

 

La Festa del Foc i l’Aigua és una festa en constant canvi i aquests s’han produït de diferents maneres, al principi més amb un tanteig i ara de manera més professional, partint d’una idea aprovada en assemblea que es consulta amb els cossos de seguretat, ajuntament, bombers i que estiguin dins de les lleis relacionades amb actes de foc de la Generalitat, amb gent que ha rebut el certificat del CRE (Consumidors Reconeguts com a Experts) exigit pel govern de Catalunya.

​