top of page
L'ESCALDÀRIUM. LA FESTA DEL FOC I DE L'AIGUA
B r u i x e s :
Són personatges llegendàries força comunes a Europa i també ho són a la cultura popular catalana. Es tracta d’una dona amb poders sobrenaturals, per a ella o per escampar el mal i pervertir, que ha obtingut per mitjà d’una aliança amb el dimoni, segons la creença alimentada per l’església durant l’edat mitjana.
Certes persones, principalment dones, eren utilitzades com a cap de turc de tots els desastres que passaven i sovint van ser marginades, empresonades o, fins i tot, executades pel mateix govern de la vila ja que no encaixaven en la societat. Cap el darrer terç del segle XVI i principis del segle XVII, es van perseguir un nombre considerable de dones acusades de bruixeria on sovint hi intervenia la Santa Inquisició per mirar de dur a terme un judici “just” degut a que les autoritats locals solien actuar amb l’objectiu de satisfer al poble en venjança de les calamitats de les quals se les acusava. Els anys 1619 i 1620, a Caldes de Montbui, 13 dones van ser jutjades i acusades de bruixeria, de les quals se’n salvà només l’Eulàlia Úrsula, de 18 anys, que va ser alliberada després d’haver estat condemnada a mort.
Les Bruixes com a personatges del Ball de Diables de Caldes apareixen entre el 1995 i el 2000 com un element de la història de Caldes, com ja s’ha vist, el qual se’l pot relacionar amb aquesta batalla entre el bé i el mal que representa la Festa del Foc i l’Aigua. Elles surten només per l’Escaldàrium i el dia anterior al judici i excecució de les bruixes. Aquestes es van incorporar a partir de la segona edició de la festa. L'Excecució és un acte previ que consta d'una representació del judici i l'excecució d'aquelles 13 dones injústament executades, de manera que cada any les fem un homenatge. Un cop executades, aquestes ressuciten per la nit de dissabte a l’últim repic de les campanades de les 12, ja preparades començaran amb els seus xiscles i rialles pertorbants a congregar-se al centre de la Plaça Font del Lleó (Termaliot) i faran els seus rituals amb les seves bosses de foc, escombres i conjurs per invocar a Llucifer i la Diablessa i poder escampar la por, el vici i el pecat per tot Caldes (El salt de les Bruixes). A més d’aquesta aparició, també surt acompanyant al Pal.li (Invocació), ballant al voltant del paraigües (Ceptre de Foc) i a la dansa final (L’Orgia de Foc i Aigua). Les Bruixes, totes 13, porten un vestuari particular consistent en una túnica fosca amb caputxa, espardenyes de set vetes, un xal de cordes mullades per tal d’ignifugar el vestit i una màscara horripilant de color que els hi cobreix quasi tota la cara.
Aquests personatges tenen 2 elements de foc característics:
➢Bosses de Foc: formades per una cadena amb una mena de bola de tela, que es mulla amb parafina i s'encèn. Les Bruixes les controlen mentre dura el Termaliot. Aquestes en el seu principi van ser basats en les bosses d’una colla d’Andorra on hi havia tot de papers i fulles seques dins d’una petita gàbia a la qual li donaven voltes amb un cadena mentre estava encès.
➢Escombres: semblant a les que hi havia al segle XVI, on al final del mànec hi ha un ferro on duen la pirotècnia durant la resta de danses.
Representació que s'ha trobat de com la gent en aquella època veia a les bruixes i els seus aquelarres.
Aquestes dones, les excecutaven a la part més alta del poble perquè es pogués veure des d'abaix o al costat de la carretera més important.
Era un acte públic i obert a tothom i els pares portaven als seus fills com a amenaça perquè es portessin bé.
Vestimenta d'una bruixa amb les cordes, la màscara, les espardenyes i el bolso.
Sergi Moreno
Bruixa rient embogida. www.escaldarium.com
30 anys i retrobament dels fallaires de les Valls d'Andorra. www.tornaveu.cat
Bruixa amb el bolso de foc, Escaldàrium 2018. Sergi Costa
Escombres de les bruixes de l'Escaldàrium
Escombres de les bruixes de l'Escaldàrium enceses, Escaldàrium 2017. Quim Dasquens
Representació d'una bruixa del segle XVI amb la seva escombra
C E P T R O T S :
Els Ceptrots són els personatges principals dels Balls de Diables i cada colla els té per representar la seva visió dels ordres jeràrquics de l’infern. El Ball de Diables de Caldes de Montbui en té tres i tots participen a l’Escaldàrium. Aquests són els següents:
Llucifer:
Llucifer és el rei, l’amo i senyor de l’Infern. Aquest porta una indumentària diferent als altres diables; va equipat amb una calavera de boc amb grans i recargolades banyes al cap i una maça especial (El ceptrot) composat amb una olla, la que apareix a l’escut de Caldes i simbolitza l’aigua calenta que brolla al vell mig del centre històric de la vila, amb 7 punts de foc.
Durant la festa se’l pot veure durant el Salt de les Bruixes, quan l'invoquen les bruixes; durant la Invocació, acompanyant el pal·li; durant El Bram de la Quimera, acompanyant a la Godra; i a la Orgia de Foc i Aigua, fent la carretillada amb la resta de diables.
Encesa de Llucifer a la Orgia, Escaldàrium 2019. Quim Dasquens
Encesa de Llucifer a la Orgia, Escaldàrium 2017.
Quim Dasquens
Diablessa:
Diablessa és la parella inseparable de Llucifer i una autoritat diabòlica temible. Com ell, també porta una vestimenta peculiar: és caracteritzada per un tricorni efeminat (anomenada tricopamela) gran amb banyes per marcar el seu incorrupte i sever predomini envers tots els altres éssers, infernals o no. Es diferenciada per ser l’únic “diable” que porta una simple capa i una faldilla (en comptes de pantalons). La Diablessa va armada amb un ceptrot (Ratpenat, anomenat així per la seva forma) amb 4 punts de foc: és un símbol que apareixia sobre l’escut de Caldes de Montbui per assenyalar que es tractava d’una vila. Aquest símbol encara es pot trobar esculpit a sobre de la Font del Lleó.
Durant l’Escaldàrium la podem veure junt amb Llucifer en la 2a, 4a, 5a i 9a dansa (El Salt de les Bruixes, la Invocació, El Bram de la Quimera i l’Orgia de Foc i Aigua).
Diablessa, acompanyada del seu estimat Llucifer a la Orgia, Escaldàrium 2019. Sergi Costa
Diablessa, Escaldàrium 2019. Toni Guitérrez
Portaestandard:
El Portaestandard és un element del Ball de Diables bastant recent. Aquest va vestit com els altres diables però va amb una capa més llarga que arriba fins els turmells. Antigament portava un barret d’una calavera d’un ocell amb banyes tot i que no el va portar molt de temps degut a que era molt pesat i incòmode.
El Portaestandard, com es pot deduir, porta un ceptrot en forma d’estandard amb la bandera del Ball de Diables per anar pregonant quin és el grup involucrat en la festa i aquest consta de 3 punts de foc. D’aquest ceptrot n’ha canviat de forma i d’estandard, no obstant, ha mantingut el mateix nombre de punts de foc. Aquest any, s'ha canviat el ceptrot i s'ha afegit un punt de foc més. Durant la festa sempre acompanya a la parella infernal, Llucifer i Diablessa, en les danses.
Portaestandard acompanyant el Pal·li, Escaldàrium 2019. Toni Gutiérrez
Portaestandard amb la seva vestimenta, antic casc i ceptrot. Quim Dasquens
D I A B L E S :
Són l’exèrcit dels reis de l’Infern, Llucifer i Diablessa. Aquests 13, al igual que les bruixes, van vestits amb una casaca amb capa i caputxa amb banyes i uns pantalons amb els camals d’un color cadascú i una cua d’un tercer color d’on i pengen uns fils de colors (combinant verd fosc, grana i blau fosc). Aquesta indumentària representa un dels trets característics del Ball de Diables de Caldes ja que van ser dissenyats i confeccionats per l’artista i titellaire, Romà Martí. De tota manera, aquests són els nous vestit. Els antics, fets per la mateixa persona, eren fets amb lona de cotó, a diferència dels d’ara que són d’una tela ignífuga, més resistents al foc, i combinava tres colors: el blanc, el blau marí, i el verd fosc. Aquests, després de 15 anys de ser utilitzats i més de 200 actuacions, el 2008 van ser jubilats i substituïts pels d’ara.
Els diables carreguen els diferents tipus de pirotècnia al capdamunt d’una maça simple, amb 1 sol punt de foc. Són presents a totes les danses de foc a partir de la Invocació tot i que no sempre estan cremant, com és el cas del Bram de la Quimera on fan un cordó al voltant de la Godra per donar-li espai i llibertat de moviment a la bèstia.
Diables de Caldes de Montbui amb els vestits nous.
Quim Dasquens
Diables de Caldes de Montbui amb els vestits antics. Arxiu del Ball de Diables de Caldes
T A B A L E R S :
Els tabalers són els encarregats de tocar el tabal; un instrument de percussió de forma cilíndrica amb dues membranes, normalment de cuir o pell, que emet un so indeterminat degut a que són tensats cada cop que s’han d’utilitzar amb unes cordes i uns tensors i destensats després així que la membrana es va donant poc a poc. També ve donat per com el tabaler utilitza aquest instrument. El tabal es du penjat al coll amb una cinta que passa una part per davant del cos i una per darrera fent que quedi una mica inclinat. D’aquesta manera permeten que es pugui musicalitzar cercaviles, correfocs i altres esdeveniments de carrer. Les persones encarregades de tocar el tabal al Ball de Diables de Caldes van vestits amb uns pantalons iguals que els diables, espardenyes de 7 vetes com els altres membres de la colla i una armilla negre amb el logotip del Ball de Diables sobre el cor i el de tabalers al darrera. Porten també dues banyes al capdamunt de la caputxa que porta aquesta armilla. A més, en les darreres edicions, durant l’Escaldàrium van amb la cara pintada com si portessin sutge ja que el vespre anterior han quedat així després de que les bruixes els posseeixin.
Es fa un anunciament previ a les 12 de la nit de l’Escaldàrium on els tabalers marxen fins el centre de la plaça fent ritmes de correfoc i cercaviles l’últim quart d’hora abans de la festa amb el primer tro. Acaben, tiren el segon tro d’avís i els tabalers es van a col·locar al seu lloc sobre una tarima. Després, sona el tercer tro i la música, el narrador de la història i les bruixes comencen la festa.
Durant l’Escaldàrium, toquen marcant l’inici i final de les tempestes. De tota manera, cal destacar que al final de la Primera Tempesta fan una processó obrint pas a la Diablessa i el Llucifer que fan sortir el pal·li per la següent dansa de foc, la Invocació.
Tabalers, Escaldàrium 2019. Sergi Costa
G O D R A :
La Godra és la quimera de Caldes de Montbui; és l’esperit malèvol de la Font del Lleó, que és despertat dos cops l’any com a mínim: pel correfoc de Festa Major (el segon dissabte d’octubre) i per l’Escaldàrium (el segon dissabte de juliol). Va ser anomenada així, a partir de la paraula dragó alterant-ne l’ordre de les síl·labes, per votació popular. Va ser construïda l’any 2000 per l’artesana Dolors Sans per encàrrec del Ball de Diables, a fi d’ampliar el Bestiari Festiu del poble amb un element de foc. Com les altres bèsties del Bestiari, pertany a l’ajuntament però és el Ball de Diables qui se’n encarrega del seu manteniment.
Per tal de que fos quelcom únic i relacionat amb Caldes, es va optar per fer una quimera (també apareix en llegendes antigues de la vila) que tingués cap i cos de lleó (en honor a la Font del Lleó, principal font termal natural de Caldes de Montbui), ales de ratpenat (antic símbol de l’escut de Caldes en època franquista), cua de serp (representa miltològicament el mal i/o el pecat) i bona part del cos recoberta d’escames (com a vincle amb l’aigua termal en general ja que és un element característic dels animals aquàtics). L’objectiu és representar tots els elements, foc, aigua, terra i aire, en una sola fera.
A l’Escaldàrium apareix en la cinquena dansa des del passatge de la Godra fins al centre de la plaça envoltada dels diables on allà fa el seu ball i exhibició de potència de foc. Just entre les Termes Romanes i la Font del Lleó realitza el Bram de la Quimera.
Fitxa tècnica de la Godra:
Material: Fibra de vidre
Any de construcció: 2000
Pes: 55 Kg.
Constructor: Dolors Sans
Llargada: 240 cm.
Amplada: 120 cm.
Alçada: 240 cm.
Tracció: Carregada interiorment per 1 persona
Punts de foc: 8 punts de foc a la boca del Lleó, 5 punts de foc doblats (és a dir 10), a cada ala i 2 punts de foc a la boca de la Serp (cua)
Tipus d’encesa: Està preparada per a encesa elèctrica o per encesa tradicional
Godra en el taller en construcció, 2000.
Arxiu del Ball de Diables de Caldes
Godra en el seu ball a l'Escaldàrium 2019.
Sergi Costa
P A L · l I :
S’anomena pal·li a una espècie de tendal, ricament brodat en les seves bambolines i al sostre, sostingut per barres que s’utilitza en les processons religioses per protegir al sacerdot que porta alguna relíquia o imatge, o també, pel mateix efecte, l’utilitzen monarques, el Papa o altres eminències en certs actes.
El Pal·li de l’Escaldàrium, en aquest cas equipat amb pirotècnia, és una sàtira de caire anticlerical; és una burla als mossèns que feien la desfeta de catifes de flors per Corpus sota pal·li. En les primeres edicions on participà aquest pal·li, els diables engegaven manualment una traca llarga de moltes piules que al petar deixaven tot de papers cremats, representant així les catifes de corpus. Per sobre hi passava el pal·li portat pels diables custodiaven Llucifer i Diablessa i més endavant, el portaestandard.
La versió més antiga d’un pal·li menys precari constava de 5 arcs amb dues barres cadascun, units per cadenes i tenien un total de 54 punts de foc on combinaven bengales patum amb diferents sortidors de titani (o francesos) i 2 cascades de 10 cues.
Actualment, està format per 3 estructures de metall unides entre si amb dues cadenes de metall. Aquesta estructura està composta per 4 barres collades a 23 barres convexes amb els seus punts de foc. El Llucifer, la Diablessa i el Portaestandard encapçalen el pal·li darrere dels tabalers que obren camí durant la processó per invocar la Quimera amagada a la Font del Lleó. Correspon amb la 4a dansa de l’Escaldàrium i evoluciona amb la Invocació, l’himne principal de la festa.
Pal·li, Escaldàrium 2017. Carles Artigas
Pal·li, Escaldàrium 2017. Sergi Costa
P A R A I G ü E S O C E P T R E D E F O C :
El Paraigües de l’Escaldàrium és un objecte contradictori. Al principi es va afegir com un element d’aigua (protegeix de l’aigua) però aquest llença foc; fa una pluja de guspires.
El Paraigües, també conegut com el Ceptre de foc, és l’estri que apareix durant la 7a dansa que rep el seu nom (Ceptre de Foc). Aquest es situa al centre de la plaça i al voltant s’hi col·loquen els 13 diables fent una rotllana on van giravoltant i dansant al ritme de la cançó amb bengales patum a les seves masses.
Originalment, el Ceptre va ser un para-sol vell que fou donat pel Càmping - El Pasqualet del poble al qual li van treure la tela i li van afegir unes altres varetes de metall per poder col·locar-hi pirotècnia. La idea agradà i se’n va continuar fent els 24 següents anys tot gastant-ne un para-sol cada Escaldàrium fins que van decidir-ne fer un amb una estructura permanent.
El Ceptre de foc actual consta de:
➢ Un mànec on estan fixades les barnilles per on un diable aguanta el paraigua.
➢ Diverses barnilles equipades amb 4 sortidors de titani en mig i una bengala patum a l’extrem de cadascuna.
➢ Uns filferros que uneixen totes les barnilles amb 80 carretilles.
➢ 4 sortidors patum al final superior del mànec
Ceptre de foc ja apagat, Escaldàrium 2019.
Toni Gutiérrez
Ceptre de foc apunt d'encendre, Escaldàrium 2019. @ainsika13
H A R P I E S:
Les harpies són uns personatges enviats del Cel per mullar a la gent. Mitològicament, són els deixebles del bé, la força del cel que la desencadena en forma de brutals tempestes.
Aquestes, només apareixen a la Segona Tempesta. N'hi ha unes 8 i estan situades entre les tarimes i penjades per l'estructura.
Aquest personatge és una novetat dels XXV anys d'Escaldàrium.
Segona Tempesta, Escaldàrium 2019. Quim Dasquens
H I D R A :
La Hidra és una bèstia enviada del Cel. Consta d'un cap que escup aigua per la boca i ruixa a tota la gent de la plaça. En la mitologia, la hidra era el monstre aquàtic ctònic.
Aquesta, només apareix a la Tercera Tempesta.
Aquest personatge és una novetat dels XXV anys d'Escaldàrium.
Tercera Tempesta, Escaldàrium 2019. Toni Gutiérrez
Tercera Tempesta, Escaldàrium 2019.
Sergi Costa
bottom of page