El 1994 va ser el primer any que no es va celebrar la Festa Romana i va néixer l'anomenada més tard com la Festa del Foc i l’Aigua (tot i que fins la segona edició no va haver-hi aigua). Aquesta festa impulsada pel Ball de Diables de Caldes de Montbui va voler ser un acte cultural més enllà d’un simple correfoc.

​

En aquesta primera edició de la festa es van representar diversos episodis de la història de Caldes. Un d’ells va ser una representació del Calderí, però la que més es recorda va ser la batalla entre carlins i liberals. En aquest apartat de la festa, els diables es dividien en dos bàndols i es llençaven bengales patum que havien comprat sense tro amb la mà. El problema va ser que els hi havien venut amb tro a la colla novella. Per sort hi havia un diable de la colla de Montornès què els va avisar en quan ho va veure. Van omplir una galleda amb aigua de les termes i hi van tirar les patums a dins i allà van petar. Tot això està actualment prohibit per la Llei del Foc de la Generalitat que ha de seguir qualsevol colla de diables. També es destaca de la primera edició que es van demanar uns pots de fum amb encesa elèctrica que va acabar encenent un menor. Va haver-hi un problema similar amb al de les patums sense tro. Aquests pots de fum s’encenien prement un botó connectat a un cable que podies desenrotllar per disparar-lo des de més lluny. El noi, pensant-se que eren pots de fum no es va separar, però va resultar que eren flaixos i quan va disparar, li va explotar a la cara. 

​

Per culpa d’aquests incidents es va plantejar no continuar amb aquest acte cultural. No obstant, el 1995 s’hi va apuntar molta gent nova i es va decidir tirar-ho endavant un altre cop. També va ser l’any en que Òscar Nebreda, il·lustrador de la revista El Jueves, va col·laborar amb el Ball de Diables i va fer una samarreta que es va vendre molt i amb això van anar aconseguint fons de finançament per tirar endavant els seus projectes.

​

La música que va sonar fou l’embrió de les cançons que hi ha actualment. Va ser música composada per en Ramon Solé, com l’actual, però va ser feta per ordinador. Així doncs, durant la festa algú havia d’anar donant-li al play a la cinta on hi havia la música.

​

En la festa del 1995, ja va començar a agafar més garanties (tampoc tantes com avui dia) i es va començar amb la música en directe amb uns cançons i uns instruments que van anar canviant envers les danses que es feien. Tanmateix, es va començar a buscar aquesta idea de barrejar correfoc i correaigua. Aquesta idea va anar agafant forma i estructura tant la festa com les danses i la música en si, provant elements com el pal·li, les bruixes o el paraigües de manera precària, millorant les que funcionaven i treient les que no a base d’anar agafant rodatge i anar voltant per Catalunya fins al 2000.

​

L’any 2000 es va posar un ordre i nom concret a les danses i a la festa, que va passar de dir-se Festa del Foc i l’Aigua a Escaldàrium (en referència als banys termals dels romans on la banyera d’aigua calenta es deia caldarium). Va ser l’any en que va néixer la bèstia de Caldes, la Godra, que se li va triar el nom per votació popular (dragó al revés), per tant, també se la va afegir a la festa amb una dansa i cançó pròpia, el Bram de la Quimera. Amb ella, van néixer uns nous personatges a la festa, les bruixes, fent homenatge a les 13 dones que van patir les acusacions de bruixeria entre els anys 1619 i 1620 a Caldes de Montbui, i que van acabar amb l'execució de totes elles. També va ser l’any on es va enregistrar el CD de l’Escaldàrium, i es va començar a recuperar la música en directe que hi havia hagut a la Festa Romana.

​

Amb tot això, va sorgir la necessitat d’estructurar-ho totes les danses amb una música concreta per a cadascuna amb uns elements propis i anar treballant sobre aquesta base. En aquest moment es podria dir que l’Escaldàrium agafa forma. Entre el 2000 i el 2006 es va anar millorant l’organització i la seguretat de la festa. Tot i això, va començar a venir més gent però eren poc participatius en l’Escaldàrium.

 

El 2007 va ser una data a recordar ja que ha sigut l’únic any que no s’ha celebrat l’Escaldàrium. Aquell any ens trobàvem en una època de sequera i no semblava una mesura per reduir el consum d’aigua llençar litres i litres per fer una festa dels hidrants de Caldes com s’havia fet sempre. Es va proposar per primer cop fer l’Escaldàrium amb aigua termal refredada. Així doncs, dos o tres dies abans va omplir una cisterna (3000l) amb aigua termal dels safarejos i les van deixar refrigerar. No obstant, just la tarda i nit de l’Escaldàrium va ploure molt i ni els músics ni la pirotècnia podien estar en aquelles condicions.

​

Entre el 2008 i el 2010, aproximadament, va fer un primer boom en el qual va passar a haver-hi aproximadament 4000 persones, així que el Ball de Diables va decidir fer l’Escaldàrium de manera més organitzada, amb assajos previs, i es va formar la Comissió Escaldàrium (2011) que hi treballa tot l’any per fer la festa, perquè sinó, resultava molt difícil manejar tant volum de gent a la plaça.

Durant aquest primer boom, el 2009 van començar a col·laborar els Bombers de Caldes de Montbui que van ajudar als diables amb el tema de l’aigua i es va poder començar a estructurar millor els sortidors i amb plataformes des d’on tirar millor l'aigua i poder ruixar a més gent.

​

El 2010 també va ser un any a destacar en el tema de la música de l’Escaldàrium. Es va fer la segona edició del CD de l’Orquestra del Foc i l’Aigua i s’hi va afegir una nova cançó, El Repicó. Aquesta cançó, composada pel Ramon i amb l’ajuda del grup irlandès Nancy Whiskey, va ser pensada per al final de la festa, passada ja l’última dansa, l’Orgia de Foc i Aigua. És tradició que els diables s'apleguin davant dels músics de l’orquestra demanant un vis al final de la festa, que aquest era tornar a tocar la Invocació, la cançó més emblemàtica de la festa. L’objectiu d’El Repicó era tenir aquesta cançó de vis per si la demanaven. Així, a partir d’aquest moment la tocaven com a vis, però com que el públic i els diables continuaven demanant la Invocació, es fan aquestes dos cançons de visos al final de la festa

​

Ja amb aquesta comissió en marxa i l’afany d’anar millorant-ho, entre el 2012 i el 2014 va haver-hi un segon boom on l’Escaldàrium es va professionalitzar molt i, sobretot, es va intentar fer pedagogia de la festa per una major seguretat i per poder desenvolupar correctament i de la millor manera la Festa del Foc i l’Aigua. En aquest boom, el nombre de participants de la festa va tornar a augmentar dràsticament fins a arribar a 7000 persones avui dia. També amb aquest boom, els diables, van demanar a altres entitats del poble a que participessin a la festa fent actes previs i així fer possible que l’Escaldàrium s’assemblés més a una festa major d’estiu que era el que buscaven els ideòlegs d’aquesta festa, òbviament, van acceptar.

​

Fins ara les bruixes sols anaven equipades amb unes cordes, una màscara i un mocador al cap, no és fins al 2013, que fan uns nous vestits més ben equipats, mantenint les cordes i renovant les màscares.

​

L'any 2018 se'l recorda, ja que és l'únic any que la Festa del Foc i l'Aigua no s'ha celebrat a la Plaça del Lleó. L'ajuntament havia de fer obres a la plaça i van caure en aquelles dates, l'assemblea del Ball de Diables, va buscar diferents ubicacions per no estar un any sense la festa. Després de molt buscar van acabar decidint el Pàrquing de Les Cremades, un espai molt extens situat al costat del camp del futbol, la piscina, el pavelló i l'Escola el Farell. 

​

L'any 2019, l'Escaldàrium ha fet 25 anys, i ha vingut carregat de sorpreses. Per primera vegada, des del 2009 quan van començar a col·laborar els Bombers de Caldes, hi ha hagut una gran millora amb el tema de l'aigua. Han nascut dos nous personatges d'aigua, les Harpies, que ruixen a la gent amb les mànegues i la Hidra, una bèstia que escup aigua per la boca.

Aquest 2019, també hi ha hagut una gran novetat, i és que per primera vegada, a la última dansa, l'Orgia d'Aigua i Foc, s'ha pogut combinar aigua i foc a la vegada, formant realment aquesta unió. És la primera colla de diables que aconsegueix fer un acte de foc i aigua alhora.

​

​

​