I arribem al novè i últim ball, l’Orgia de Foc i Aigua. Els dos bàndols s’han replegat ràpidament: el bé amb les forces masegades i el mal llepant-se les ferides. No hi ha vencedors ni vençuts, però la reconciliació no és una opció. Els calderins atrets per un quelcom inefable observen un miracle que apareix de sobte: brolla una aigua diferent d’entre les llambordes. És estranya, fosca, pura amb una olor desagradable que evoca al sofre… Una aigua nova, que crema, porta dins l’essència de la roca i la lava dels racons més endins de la terra. Ambdós rivals admiren la gènesi d’aquest element que els uneix més enllà de la discòrdia. N’ha sorgit l’aigua termal, un fenomen poderós capaç de guarir, de calmar… Brollarà a la Plaça per sempre més, fruit de l’eterna disputa entre el Bé i el Mal, el Cel i l’Infern, entre el foc i l’aigua. Els habitants ho celebren amb una carretillada final en mig de la humitat de l’ambient i la fina pluja que els deixa exhausts i feliços.