L'ESCALDÀRIUM. LA FESTA DEL FOC I DE L'AIGUA
Per poder saber una mica les emocions que transmet la festa, he fet unes quantes entrevistes per veure diferents punts de vista.
La primera entrevista que he volgut fer, ha sigut al Ramon Solé, compositor de la música i fundador de la festa.
-Com se’t va acudir fer aquesta música per la festa?
Va venir una mica tot junt, primer vam pensar el concepte, fruit de diverses persones voltant per Catalunya anant a festes. Jo vaig anar a Manresa, on hi ha una cosa que no sé si encara es fa, que es diu La Mostra Del Correfoc. Hi havia unes músiques, unes melodies creades per un músic manresà. Cada any, aquestes, pelades, sense cap mena d'arrenjament es donaven a un grup de diferent estil, aquest les arrenjava com volia i les tocava en directe en aquest acte, La Mostra Del Correfoc; uns quants deis abans del correfoc es munta un escenari a la plaça major de Manresa i puja el grup i toca aquelles peces mentre al mig de la plaça es fa una mostra del correfoc, fan una petita exhibició amb la música. Jo vaig pensar que molava molt, allò la música en directe amb foc i tal.
I el factor aigua va venir del Correaigua de Granollers que també té música en directe, la gent ballant, saltant i fent el burro sola l'aigua.
Aigua+música, foc+música. D'aquí va venir la idea de foc, aigua i música, una cosa que no havia fet mai ningú junt. Un cop amb el concepte, s'han de fer unes músiques que siguin ballables, que parlin de la nostra terra, ens agradava molt la tradició i tot això i d'aquí va sortir aquesta idea de fer una música que barrejés els sons mediterranis, sons nostres, amb gralles i tenores i tal, amb ritmes celtes, que va ser una decisió pròpia, ja que també és una música tradicional, que coneix molta gent i estem molt familiaritzats i barrejar-los amb els sons tradicionals i a més a més amb rock que és una mica el meu idoma musical. I aquesta va ser la idea, tot de danses, que fosin ballables i que tinguessin relació amb alguna cosa que passa cada vegada a la plaça. Durant els primers anys va ser una mica provar ja que les músiques no es van fer pensant molt amb el que passava abaix però mica en mica es van anar definint les danses, i les músiques les vaig anar adaptant mica en mica a cada cosa. El paraigües més tranquil·la, el pal·li, més canyera, etc. I així mica en mica va anar agafant forma tot.
-Com et sents, sabent que l’Escaldàrium no seria el mateix sense la teva música?
Molt orgullós, òbviament, és una de les coses que em fa sentir més orgullós en tot el que he fet a la meva vida, musicalment i no musicalment. És molt emocionant saber que una cosa que has creat tu, emociona a tanta gent i fa que tanta gent s'ho passi tan bé. A més a més que contribueix a generar identitat de poble perquè els dies de l'Escaldàrium tothom porta samarretes, s'ho creu molt, diguem que tothom està molt orgullós de ser de Caldes aquells dies. Saber que he format part de la creació d'aquesta festa genera tot això i m'agrada molt. Però em passa una cosa molt rara amb la musica de l'Escaldàrium, i és que, fa ja alguns anys, com 5 o 6, que ja no me la sento meva, és com si no l'hagués creat jo, es un sentiment molt estrany de pensar. La sensació és com si l'hagues fet algú altre. Com que les vaig fer fa tants anys i la majoria de gent jo crec que no sap ni qui es l'autor, i em sembla be perquè és musica popular, diguem que l'autor es el de menys. La sensació és que ja no em pertany, la vaig fer jo però es circumstancial, ara es de tothom. És un sentiment molt estrany i molt guai en el fons perquè d'alguna manera aquest era l'objectiu, crear una musica popular per a la gent.
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
En un paraula, per mi Escaldàrium és passió, perquè aquesta paraula es la que la fa funcionar. L'Escaldàrium s'ha convertit en el que s'ha convertit perquè tothom que hi participa hi posa exigencia de nivell professional sense cobrar res i aixo és molt dificil de trobar, gent que hi dediqui hores i tanta exigencia, un nivell de perfeccionament gairebé malaltís, sense cobrar ni un duro; això només es pot fer amb passió. Si el que fas t'apassiona i només es pot fer un any, i un altre any i un altre any i cada vegada millor i cada vegada pensant què pot millorar, què pot canviar, què fer per fer-la crèixer, només es pot fer amb passió. Si ho fas per pasta, no funcionarà. Jo sempre dic que si l'Escaldàrium es donés a una empresa professional, una empresa que ho fa cobrant, no sortirà tant be ni de conya, perquè aquella empresa no es posarà les hores d'interés i tot el que hi posem nosaltres, ni naturalment, la passió.
-Què et transmet la festa?
A mi la festa em transmet moltes coses, l'Escaldàrium és una mena de bola d'energia brutal, que es projecta en molts sentits. El dia de la festa es molt bèstia, tot és molt intens entrat en una hora, ja et dic, és una bola d'energia enorme i molt guai, pero a mi la festa de l'Escaldàrium el que em transmet es identitat, sobretot, identitat calderina perquè parla molt de Caldes, és una festa que parla de la tradició termal. De totes les sensacions que em provoca, l'Escaldàrium és identitat a sac, em fa sentir molt orgullós de ser de Caldes, em fa sentir que visc en un poble que hi passen coses molt xules i molt especials, que no passen en lloc més, i jo crec que aquest sentiment el té molta gent. D'altra banda també em transmet la satisfacció d'haver aconseguit un objectiu inicial de quan es va inventar l'Escaldàrium, que era que Caldes tingués una festa major d'estiu. No tenim una festa major pròpiament dita d'estiu pero jo estic convençut que molta gent ja espera gairebé més l'Escaldàrium que la festa major, perquè la festa major és a l'octubre i l'Escaldàrium es fa a l'estiu, a més a més ara com hi ha tants actes previs i tal, una miqueta es comença a semblar una festa major, ara ens falta conquerir el diumenge, però bàsicament el que em transmet es això, la festa major destiu que li faltava a caldes i identitat calderina.
-Com et sents minuts abans de començar, com et sents durant la festa i com et sents minuts després d’acabar?
L'Escaldàrium té una cosa i és que estem tot l'any treballant per una hora, tot l'any, una hora. Són tantes setmanes (sobretot les últimes que són una bojeria) de feina, de gestions, estrés i de cop ja s'ha acabat. Això és la sensació que tinc amb l'Escaldàrium, que s'acaba que ni t'enteres i de vegades em costa digerir el que passa fins al cap d'uns dies. Minuts abans de començar, jo sempre em poso nervios abans dels bolos pero no és un nivell de nervis d'aquells que et paralitzen, més aviat aquells nervis que et posen a punt, en estat de tensió i concentració, és un moment molt bèstia al veure tanta i tanta i tanta gent venint i és molta responsabilitat d'haver de respondre a allò.
Durant el bolo només puc gaudir de moments molt puntuals. La meva feina es intentar lligar el que passa abaix amb el que passa a l'escenari, és a dir, allargar aquesta música perque quadri amb el foc abaix, quadrar inicis... De manera que haig d'estar molt concentrat amb aquestes coses i m'impedeix relaxar-me en alguns moments i gaudir de l'espectacle. Però en alguns moments si que ho puc fer, per exemple, en les danses d'aigua, ja que no hem de quadrar res, nosaltres comencem i comença l'aigua, manem nosaltres. Allà és molt guai perquè pots oblidar-te de quadrar res i pots gaudir de l'espectacle, pero això si, sempre has de mantenir un ull alerta amb orquestra per donar entrades, sortides, senyalar finals, però això, com que els músics ja ho porten assumit de fa molts anys, és senzill. La part que requereix més concentració és la de quadrar amb el foc sobretot.
Un moment brutal per mi i el que gaudeixo més, la primera tempesta és bestial, el salt de les bruixes quan esclata la pirotècnia estàtica, bestial, la invocació quan encén el pal·li, bestial, i sobretot, el punt àlgit, el bram de la quimera, quan fa la tercera encesa, la grosa, la bèstia, que es converteix en una bola la foc la quimera. Per mi és un moment d'aquells com els moments importants de l'any, nadal, reis... i el moment del bram de la quimera de l'Escaldàrium.
Els visos també són molt guais perquè estem relaxats i anem a gaudir, i sobretot la invocacio del vis, que en aquell moment, la plaça es converteix en un concert de rock i es al·lucinant. I torno a la primera pregunta, de com es sent l'autor d'allò i veus tothom cridant el lololó i dius, hòstia aixo ho vas inventar tu i et sents molt bé. Però són moments puntuals perque la major part del temps m'envaeix aquesta sensació com si no l'hagués fet jo, però també es una sensacio guai.
Les següents entrevistes han sigut a participants de la festa, ja siguin com a diables, bombers, músics...
-Nom i Cognoms: Pep Gaspar i Blancafort
-Edat: 47
-Quants anys fa que participes a la festa? De quina manera? (Diable, Músic, Bomber, Voluntari…)
Fa 25 anys que hi participo, des de que es va crear. He participat com a diable, saquer, foguer, ballador de Godra...
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
Espectacle
-Què et transmet la festa?
Emoció, festa, neviosisme i orgull a parts iguals
-Com et sents minuts abans de començar, com et sents durant la festa i com et sents minuts després d’acabar?
Els dies abans fins el dissabte al midgia, molt motivat. A partir de dissabte a la tarda comencen els nervis. Abans de començar nerviosisme total. Durant la festa, concentració i alegria. Després de la festa, satisfacció i esgotament físic i mental.
-Nom i Cognoms: Jordi Soler
-Edat: 42
-Quants anys fa que participes a la festa? De quina manera? (Diable, Músic, Bomber, Voluntari…)
10 anys tirant aigua i en alguna ocasió he cremat a la orgia.
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
Brutal
-Què et transmet la festa?
És orgàsmic. És una barreja de sensacions... És el colofó a la feina feta de mesos.
-Com et sents minuts abans de començar, com et sents durant la festa i com et sents minuts després d’acabar?
Abans, nervis, desitges que no falli res, intentes fer un repàs a tot.
Durant, adrenalina
Després, depèn de com hagi anat, ningú ha pres mal i no ha fallat res... i ja surts amb idees per la propera edició.
-Nom i Cognoms: Alba Mayol Dotú
- Edat: 31
-Quants anys fa que participes a la festa? De quina manera? (Diable, Músic, Bomber, Voluntari…)
Aquest 2019 ha fet 16 anys que participo a la festa. Quan vaig entrar era menor d'edat i la meva funció era de saquera de les bruixes. Quan vaig tenir els 18 anys vaig passar a ser bruixa directament, fins l'any passat que, per falta de disponibilitat de temps, vaig tenir una funció més polivalent, de suport (apagabolsos i foguera en alguna dansa)
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
És dificil definir-ho en una sola paraula perquè son tantes coses... potser diria euforia col·lectiva.
-Com et sents minuts abans de començar, com et sents durant la festa i com et sents minuts després d’acabar?
Abans de començar es una bogeria d'emocions però sobretot molts nervis i por a que alguna cosa no surti bé.
Quan acabo... sempre depèn molt de com hagi anat cada any, però en general es sensació de descans i relax total. Pero reconec que moltes vegades és de bajona per les coses que no hagin sortit be i que portes tants mesos preparant (ens ho juguem tot a.una carta, la de 00h a 1h).
-Nom i Cognoms: Berta Mayol Dotú
-Edat: 29
-Quants anys fa que participes a la festa? De quina manera? (Diable, Músic, Bomber, Voluntari…)
15 anys, 9 com a tabalera, 2 com a direcció, 2 com a subdirecció, 2 com a foguera
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
Emocionant
-Què et transmet la festa?
Identitat, perquè és una festa que em fa sentir que pertanyo a un lloc (Caldes) i a un col·lectiu (Diables).
Cohesió, perquè no és possible fer-la sense el treball en equip, on tothom té un paper i tothom es complementa.
Inclusió, perquè no es diferencien les persones ni per sexes, ni edats, religions, ideals... tothom treballa en comú pel mateix objectiu i es deixen les diferències de banda.
Família i confiança, perquè s'actua en col·lectiu, i ens cuidem i protegim entre nosaltres.
Alegria quan les coses surten bé, i tristesa o ràbia quan no surten bé; però sempre tirant endavant.
Nervis perquè el que fem és molt gran i moltes coses depenen de nosaltres, però orgull perquè sóm capaços de fer-ho any rere any.
Emoció, perquè quan hi penso se'm posa la pell de gallina.
-Com et sents minuts abans de començar, com et sents durant la festa i com et sents minuts després d’acabar?
Minuts abans de començar em sento com si hagués de sortir a una batalla. Intento concentrar-me el màxim possible per comprovar que tot està al seu lloc.
Durant la festa no tinc temps de pensar com em sento, simplement actuo conforme el que està establert i procuro controlar que en tot moment tothom estigui bé i tot vagi bé.
Minuts després d'acabar normalment em sento feliç per haver-ho aconseguit un any més i molt orgullosa.
-Nom i Cognoms: Pep Busquets López
-Edat: 38 anys
-Quants anys fa que participes a la festa? De quina manera? (Diable, Músic, Bomber, Voluntari…)
Fa 9 anys. He participat de Diable i Bomber, i aquests 5 últims anys com a coordinador de la festa.
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
ESPECTACULAR
-Què et transmet la festa?
Un munt de sentiments. És un tot, són les persones que prenen part en ella i que són les que finalment fan que la festa sigui el que realment és.
-Com et sents minuts abans de començar, com et sents durant la festa i com et sents minuts després d’acabar?
Minuts abans soc un sac de nervis, durant la festa em sento amb una energia positiva brutal i quan acaba content i a la vegada preocupat que tot hagi anat bé.
-Nom i Cognoms: Núria Barrera Gutiérrez
-Edat: 18
-Quants anys fa que participes a la festa? De quina manera? (Diable, Músic, Bomber, Voluntari…)
He participat a dos Escaldàriums com a tabalera i porto participant desde els 10 anys com a persona que hi va a gaudir.
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
MÀGIC
-Què et transmet la festa?
La festa en si, quan la veig, em venen moltes ganes de participar-hi, i nomes veure la paraula Escaldàrium se momple d'energia el cos.
-Com et sents minuts abans de començar, com et sents durant la festa i com et sents minuts després d’acabar?
Minuts abans estic molt nerviosa, amb els pels de punta. Durant em sento viva i plena d'energia. Quan s'acaba em fa pena perque s'ha acabat pero satisfeta perquè la gent s'ho ha passat molt bé.
-Nom i Cognoms: Jaume Martínez Monné
-Edat: 29
-Quants anys fa que participes a la festa? De quina manera? (Diable, Músic, Bomber, Voluntari…)
Fa 10 anys, com a diable
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
Màgic
-Què et transmet la festa?
Alegria, bogeria, adrenalina
-Com et sents minuts abans de començar, com et sents durant la festa i com et sents minuts després d’acabar?
Abans nerviós, durant controlador, al acabar trist perquè queda un any pel següent.
-Nom i Cognoms: Magda Creus Ragasol
-Edat: 43
-Quants anys fa que participes a la festa? De quina manera? (Diable, Músic, Bomber, Voluntari…)
Fa 23 anys. El meu primer Escaldàrium va ser el del 1996. Vaig entrar a la colla de diables el 1995, després de l’Escaldàrium, que en aquell moment es deia Festa del foc i de l’aigua. Des de llavors no m’he n’he perdut cap. He fet de diable, de bruixa, de saquera, llançat aigua, de tabalera, de directora, de sots-directora i de foguera (en aquest ordre aproximadament).
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
En una paraula: MOLT. Molt de tot: d’emoció, d’orgull, de gratitud, de feina, de treball en equip, d’alegria, de nervis a flor de pell, de sentiment de pertinença, de gent, d’hores de dedicació, d'evolució, de millora i perfeccionament, d’implicació, de reunions, d’assajos, d’amistat, de confiança, de discussions, d’eufòria col·lectiva….
-Què et transmet la festa?
Em transmet energia i ganes de continuar fent Escaldàrium any rere any.
-Com et sents minuts abans de començar, com et sents durant la festa i com et sents minuts després d’acabar?
A nivell de sensacions, l’Escaldàrium és com un huracà:
Mesos abans sento que hi ha com una petita tempesta emcional amb feina, reunions, trobades, decisions. És una tempesta petita, fresca i agradable.
Llavors comencen els assajos i la tempesta va pujant de to i es converteix en un huracà de nervis, et sents angoixat i atabalat per la feina i l’imminent arribada de la festa però alhora amb molta energia i eufòria per a tirar-la endavant. És l’Estressàrium” i apareix a principis de juliol.
La setmana de l’Escaldàrium l’huracà arriba al seu punt àlgid i la sensació de nervis i d'emoció (en les mateixes dosis) és màxima.
Quan comencen a sonar els trons d’avís, per a mi arriba l’ull de l’huracà. És un moment més tranquil. Suposo que estic taaaaaan nerviosa que em col·lapso i “ressetejo" ;-)
Em concentro, intento relaxar-me, abaixar pulsacions i participar de la festa de la manera més conscient i responsable possible, amb tots els sentits alerta per ser capaç d’avançar-me a qualsevol imprevist, actuar de la millor manera i, sobretot, de gaudir-ne al màxim.
Després de El Repicó arriba la segona part de l’huracà. Ara el garbuix d’emocions és un altre: orgull, “subidón”, alegria, felicitat, satisfacció i cansament. Molt cansament. Aquesta segona part, el “Ressacàrium” em dura un parell o 3 de setmanes.
-Nom i Cognoms: Abel Batlles
-Edat: 25
-Quants anys fa que participes a la festa? De quina manera? (Diable, Músic, Bomber, Voluntari…)
12 anys, com a músic
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
Identitat
-Què et transmet la festa?
Alegria
-Com et sents minuts abans de començar, com et sents durant la festa i com et sents minuts després d'acabar?
Abans i durant concentrat i després subidon i cansament
-Nom i Cognoms: Xavi Morales
-Edat: 46
-Quants anys fa que participes a la festa? De quina manera? (Diable, Músic, Bomber, Voluntari…)
Fa 10 anys, de diable i portador de Godra
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
Espectacular
-Què et transmet la festa?
Felicitat al veure la cara de la gent que s'ho passa bé.
-Com et sents minuts abans de començar, com et sents durant la festa i com et sents minuts després d’acabar?
Abans nervis i il.lusió, durant motivació i alegria, després, orgull i satisfacció.
-Nom i Cognoms: Neus Martínez Monné
-Edat: 34
-Quants anys fa que participes a la festa? De quina manera? (Diable, Músic, Bomber, Voluntari…)
Participant activament amb la colla, 5 anys. 3 de voluntaria i 2 com a bruixa
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula:
Euforia
-Què et transmet la festa?
Em transmet moltes sensacions, totes molt positives de com ha anat creixent aquesta festa any rere any i de tota la feina que hi ha durant casi un any i com es fa realitat en una sola hora! És una pasada formar part d'aquesta festa i aquesta família diablera que la fa posible.
-Com et sents minuts abans de començar, com et sents durant la festa i com et sents minuts després d’acabar?
Minuts abans em sento amb nervis, molts nervis pensant que tot surti bé i sent la pupes de la colla pensant que si us plau no em faci mal. Durant la festa els nervis segueixen però es van transformant en donar-ho tot i més, però a la vegada amb molta concentració. En acabar, molta euforia, alegria i molta il·lusió de formar part de d'aquesta gran festa de manera directa.
Per seguir amb les entrevistes, he volgut donar un punt de vista una mica més extern i per això he entrevistat a alguns fotògrafs acreditats.
-Nom i Cognoms: Quim Dasquens
-Edat: 55
-Quants anys fa que coneixes la festa?
Des del principi
-Com vas descobrir-la?
Tot el relacionat amb Cultura Popular m’agrada i, en especial tot el món dels diables, a Caldes es va crear el Ball i jo els vaig seguir des d’un principi. Jo participava en les actuacions teatralitzades de la festa romana. Com bé saps, aquesta festa és la que va ser substituïda per l’Escaldarium... una evolució i participació directe
-Quants anys fa que ets fotògraf acreditat?
Com a fotògraf de correfocs i festes de foc des de que recordo. L’acreditació de fotògrafs es fa des de fa 5 edicions. Jo el que faig és només coordinar-los. Participo com a fotògraf com a membre del Ball de Diables.
-Què és el que més t’agrada de la festa?
Que és una festa que és viva, participativa des de dins i de de fora i basada en un rerefons històric, una part de llegenda i, com no, aigua, foc i música
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
Passió
-Què et transmet la festa?
Emoció, valors, tradició, treball en equip...
-Nom i Cognoms: Sergi Costa Farrés
-Edat: 44
-Quants anys fa que coneixes la festa?
No ho recordo amb exactitut. Tinc fotografies des de l'any 2013 però problablement la vaig descobrir abans, ja que abans de fotografiar res, m'agrada viure-ho.
-Com vas descobrir-la?
Des de fa uns anys, faig recerca de diferents mostres de cultura popular arreu de Catalunya. En el cas de l'Escaldàrium no recordo com vaig descobrir-la. De vegades és casual per un cartell o un anunci, d'altres fruit de le recerca. En tot cas, el veritablement important és haver-la descobert!
-Quants anys fa que ets fotògraf acreditat?
Acreditat només aquest darrer any. La resta d'edicions he anat per lliure.
-Què és el que més t’agrada de la festa?
Realment és complicat destacar quelcom per sobre de qualsevol altre. Des del meu punt de vista hi ha 3 elements que són essencials: el foc, l'aigua i la música i destacar qualsevol d'ells per sobre de l'altre crec que seria un error. Potser el que més m'agrada d'aquesta festa és aquest equilibri màgic entre aquests tres elements perfectament combinats. A més, probablement és el tret més característic i diferenciador envers qualsevol altra festa.
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
L'Escaldàrium són moltes sensacons... però si hi hagués de reduir-lo a una única paraula... infern!! L'Escaldàrium obre literalment les portes de l'infern donant pas a tota mena de criatures que envaeixen la plaça de la Font del Lleó i és ací on comença tot... A més, em va encantar la última edició... Que la nit envaeixi el món!!
-Què et transmet la festa?
Amb l'Escaldàrium em passa quelcom estrany i és que la visc quasi com si fos la meva, com si fos del poble. D'ençà que la vaig descobrir que està fixada la data al meu calendari i poques coses podrien fer que me la perdés. Mesos abans ja comença el compte enrrere i ja desitjo que arribi el segon cap de setmana de juliol. I quan arriba... només enfilar pel carrer del Forn i sentir entonar la Invocació a les proves que fan el músics hores abans... ja em posa la pell de gallina!! I quan sonen les campanes de mitjanit... bé, en aquell moment s'atura tot. Perds la noció del temps i de l'espai, només existeix la plaça de la Font del Lleó i tot el que allà succeeix. Són mesos de llarga espera condensada en una hora molt instensa. Crec que és una sensació indescriptible, s'ha de viure!
-Nom i Cognoms: Antonio Gutiérrez Montes
-Edat: 51
-Quants anys fa que coneixes la festa?
La conec des de sempre
-Com vas descobrir-la?
Gràcies a uns amics
-Quants anys fa que ets fotògraf acreditat?
Dos anys
-Què és el que més t’agrada de la festa?
L'ambient que genera any rere any.
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
Brillant
-Què et transmet la festa?
Adrenalina pura.
Per acabar les entrevistes, he parlat amb gent del públic, gent que gaudeix la festa des de fora i aquest ha sigut el resultat:
-Nom i Cognoms: Arlet Trobalón
-Edat: 16
-Quants anys fa que vas a l’Escaldàrium?
13
-Com vas descobrir-lo?
Pels meus pares i els meus amics
-Què és el que més t’agrada de la festa?
L’ambient i la música
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
Espectacular
-Què et transmet la festa?
Alegria cohesió i felicitat
-Nom i Cognoms: Clara Dudekula Grau
-Edat: 16
-Quants anys fa que vas a l’Escaldàrium?
No recordo exactament quants anys, però des de petita.
-Com vas descobrir-lo?
Perquè és la festa del meu poble.
-Què és el que més t’agrada de la festa?
Les danses d'aigua i el post-Escaldàrium.
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
Màgic
-Què et transmet la festa?
Alegria, màgia i festa
-Nom i Cognoms: Sandra Camacho Mayol
-Edat: 28
-Quants anys fa que vas a l’Escaldàrium?
15
-Com vas descobrir-lo?
Pels meus tiets i els meus cosins que són de Caldes.
-Què és el que més t’agrada de la festa?
La desconnexió del món durant el cap de setmana, passant-lo com a camperoles, i el reconeixement a les bruixes.
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
Purificació
-Què et transmet la festa?
És una sensació de màgia, nostàlgia i empatia amb el passat, sobretot, de les dones (des de que han pres més protagonisme les bruixes). Sensació de joia, literal. Acaba un i ja vull qe arribi el següent. És el meu inici d'any, un bateig d'aigua i foc.
-Nom i Cognoms: Laura Xiu López Alié
-Edat: 16
-Quants anys fa que vas a l’Escaldàrium?
Desde que tinc 6 anys.
-Com vas descobrir-lo?
La meva família m'hi va portar desde ben petita.
-Què és el que més t’agrada de la festa?
El conjunt de tècniques de pirotècnia i aigua.
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
Espectacular
-Què et transmet la festa?
Un ambient de nacionalitat de poble i alegria.
-Nom i Cognoms: Joana Pelaez i Porta
-Edat: 17 anys
-Quants anys fa que vas a l’Escaldàrium?
Aquest juliol del 2019 hi vaig anar per primer cop.
-Com vas descobrir-lo?
La Jana i jo ens vam conèixer fa un any i poc. Quan s'apropaven les dates de la festa, anava de cul amb assajos i preparatius. Se la veia emocionada i molt orgullosa d'allò que venia. Em va dir d'anar-hi i no ho vaig dubtar ni dos segons. Tenia curiositat per conèixer l'Escaldàrium.
-Què és el que més t’agrada de la festa?
Diria que em quedo amb l'il•lusió i felicitat que es respira en l'ambient. És un poble relativament petit i a l'Escaldàrium demostren que són unes bèsties. La gran implicació de molta gent al darrera és òbvia. I l'esforç té una recompensa impactant, un xou de primera.
-Descriu l’Escaldàrium en una paraula.
FESTA
-Què et transmet la festa?
Em transmet eufòria.