La necessitat de recuperar la cultura va expandir-se pel territori i van aparèixer en moltes poblacions, els Balls de Diables de nova creació, com a Caldes de Montbui, l'any 1993. No tenien un antecedents a la zona, però van agafar el model de Ball de Diables del Penedès, on la seva raó principal és representar la lluita entre el bé i el mal.

​

Caldes va voler fer la seva particular representació de la lluita entre el bé i el mal creant La Festa del Foc i l’Aigua (anomenada així als inicis). Va ser una manera de connectar el poble amb la cultura, i el poble amb la seva pròpia identitat que és l’aigua termal. 

​

El punt extra de simbologia que inclou l'Escaldàrium, és que uns dels personatges que hi apareixen són les 13 bruixes. Representen les 13 dones que van executar a Caldes de Montbui l’any 1620 (Arxiu històric de Caldes de Montbui, 1619-1620-1621) acusades de bruixeria, probablement de manera injusta, i és un homenatge per a elles, que inauguren la festa invocant el mal i obrint les portes a Llucifer, rei de l'infern.

​

Els motius de creació d'aquesta festa va ser bàsicament, que la Festa Major de Caldes és a l'octubre i sovint fa fred i plou. D'aquesta manera van voler crear una mena de ''Festa Major d'Estiu''.

​

Durant cinc o sis anys, es va celebrar la Festa Romana: una activitat que durava tot un dia, al llarg del qual s'evocaven els orígens de la vila a través de disfresses, jocs de rol, sopars a l'aire lliure, balls i finalment, un bany col·lectiu a les termes romanes. Aquesta festa no va tenir gaire continuïtat. El Ball de Diables, que tenia tan sols tenia un any de vida van agafar la festa, a moldejar-la, construïnt la llegenda, la música... Fins al que coneixem actualment com a Escaldàrium.

​

​