L’Escaldàrium està actualment regulat durant tot l’any per una comissió del Ball de Diables de Caldes de Montbui anomenada Comissió Escaldàrium. En aquesta comissió hi ha present un mínim d’una persona de cada comissió que hi ha al Ball de Diables (com marxandatge, tabalers, pirotècnia, bruixes…) i un dels músics de l’Orquestra de Foc i Aigua i de bombers.

 

En aquesta comissió hi destaquen la figura del director, encarregat de la festa de 12 a 1 de la nit i més recentment també dels actes previs a la festa i el PostEscaldàrium, i del coordinador, que fa d’intermediari amb l’ajuntament i es va assegurant que cada persona vagi complint amb la seva part.

​

La festa compta també amb una part de voluntaris que van repartint un tríptic amb els consells de seguretat per el bon funcionament de la festa i resoldre dubtes a la gent que hi ve per primer any. Amb els encarregats per la comissió Escaldàrium, els voluntaris, la policia local i protecció civil es va regulant l’accés a la plaça ja que recentment s’ha massificat aquesta festa. Aquests vetllen pel bon funcionament de la festa, ja sigui controlant a algú del públic que posi en perill algú o permetent el pas de certs elements de les danses a la plaça quan no hi ha algú de la colla que ho pugui fer, i per la seguretat tant dels diables i músics com per el de les persones que venen a gaudir de la Festa del Foc i l’Aigua.

 

Des de la primera edició s’ha contractat a l’empresa SOJC per gestionar les llums emprades i el so dels tabalers i de l’orquestra. A aquests equip de tècnics també se’ls hi afegeix alguns de VOTV (Vallès Oriental Televisió) que en les darreres edicions han gravat i retransmès l’Escaldàrium en directe per aquest canal de televisió.

 

A continuació els plànols i consells de seguretat de seguretat:​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

Dels 5 punts de sortida de figures de foc, 3 en són emprats al principi per a l’entrada de les bruixes a la plaça durant la primera dansa, el Termaliot. Aquestes són les sortides a la plaça del carrer Vic, el carrer Nou i el carrer Barcelona. El foc que surt del passatge de la Godra és el de la quimera que dóna nom a aquest passatge junt amb els 13 diables que li fan una rotllana per obrir-li pas i dansar al voltant seu durant la 4a dansa de foc, el Bram de la Quimera. L’altre punt de sortida d’una figura de foc coincideix amb la zona de seguretat que hi ha al costat de les termes. D’allà, la zona del backstage, van sortint els diables que participaren en parts concretes de la festa. El principal motiu pel qual s’ha de deixar lliure la zona és per la 4ta dansa, la Invocació. Abans d’aquesta, els tabalers comencen a fer una processó obrint pas al Llucifer i la Diablessa que treuen el pal·li i obrir les portes de l’infern. Aquest pal·li s’incendia durant la Invocació i al final de la dansa, s’ha de tornar a guardar al mateix lloc de manera àgil per poder continuar bé les altres parts de l’espectacle.

​

Només acabar un Escaldàrium, la comissió, ja es posa a treballar pel de l'any que ve. 

La comissió Escaldàrium, es reuneix i comença a parlar coses sobre la festa del següent any. Una persona responsable de la comissió, normalment la directora de la festa, traspassa aquesta informació a l'assemblea del Ball de Diables i allà es decideixen del tot les coses i cadascú té dret a vot i opinió sobre el que es parla. 

L'assemblea del Ball de Diables es fa un cop per setmana i en aquestes, des del mes d'Abril-Maig, ja es comença a parlar cada setmana del tema.

Al Juny, es comencen els assajos a plaça (un per setmana). Les primeres setmanes assajen per danses i un cop assajades, es comença a assajar tot l'espectacle cada setmana.

Al Juliol, en algun assaig fan reunió de seguretat i d'organització abans de començar. També, fan dos assajos, ja que tenen el setmanal i, l'assaig general de foc i a la següent, l'assaig general. Aquest, és bastant conegut i la gent ve a gaudir-lo ja que hi ha foc i aigua, però, ha de quedar ben clar que no deixa de ser un assaig i que no es fa pel públic, sinó per poder practicar.