L'any 1992 una colla de joves inquiets i amb moltes ganes de tirar endevant grans projectes, amb un antic professor seu de l'institut, Gustau Erill van decidir crear una colla de diables a Caldes de Montbui, ja que no hi havia cultura popular, només hi havien gegants i eren d'exposició a la porta de l'ajuntament.

Quan ja tenien la colla formada, van explicar detalladament la proposta a l'ajuntament, i aquesta va ser totalment recolzada pel tècnic de cultura que hi havia en aquell moment, Pep Palacios. Aquesta idea, també va rebre un suport important per part de molta gent del poble amb ganes de tirar-ho endavant tots junts. Tot i que també hi havia vilatans que es mostraven temorosos i escèptics davant la idea.

Un cop tot llest, van triar el cap de colla, de manera que hi hagués algun tipus de resposable a les assemblees. Va sortir escollit en Pep Gaspar, que juntament amb en Ramón Solé van portar la colla els primers anys.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

​

 

L'any 1994 van crear la Festa del Foc i l'Aigua, hereva de l'antiga Festa Romana que s'havia fet durant uns anys a Caldes. Per fer-ho, en Ramón Solé va crear nou peces musicals que es toquen en directe. Cadascuna és un ball de foc o bé d'aigua, on els diables cremen o l'aigua mulla a la gent que participa a la festa. Totes elles amb una llegenda i un fil conductor on la lluita entre el bé -l'aigua- i el mal -el foc- és l'ànima de l'espectacular festa, i de la que parlarem  i aprofunditzarem més endevant.

​

La Festa del Foc i de l'Aigua, anomenada Escaldàrium, és un homanatge particular als diables calderins al fet termal, que és el veritable eix inicial de la història del poble.

​

L'any 1994 ja tenen prou experiència com per poder afegir al seu calendari anual una altra activitat i alhora proporcionar a Caldes una nova festa popular. La Festa Romana es deixava de fer, i el Ball de Diables va voler contribuir en que continués havent una mena de ''Festa Major d'estiu''. Així va sorgir l'Escaldàrium, una festa que havia de barrejar correfoc, correaigua i música en directe, i on s'havien d'aplegar els dos elements que, en un sentit mitològic, componen l'aigua termal: el foc i l'aigua.

​

Al llarg de totes les edicions que s'han fet, la Festa del Foc i de l'Aigua ha anat evolucionant fins a adoptar una forma definitiva: l'acte té lloc a la Plaça del Lleó de Caldes de Montbui la segona setmana de juliol i consta de nou danses, sis de foc i tres d'aigua, alternades. En les de foc, la gent balla i salta sota les espurnes dels diables, que en cada dansa utilitzen diversos muntatges pirotècnics dissenyats específicament. En les d'aigua, els participants ballen sota els rajos de potents mànegues.

​

Tot plegat està amenitzat per una música interpretada en directe per una orquestra de músics locals, i composta expressament per la festa. Entre ball i ball, els tabalers fan retronar els seus instruments per tota la plaça, acompanyats d'espectaculars efectes lumínics. A la festa trobes, ritmes trepidants, melodies ballables i un espectacle visual i d'eufòria col·lectiva realment impressionant.

​

​